Share on facebook
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on telegram
Share on facebook
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on telegram

ETS EL QUE T'EXPLIQUES

Imagina per un moment que demà surts de ca teva per anar a la feina i a la que gires el carrer et trobes amb un company que fa temps que coneixes. Durant el trajecte, es queixa de la nova normativa de l’empresa, de com funciona el món, et jutja per les teves pors, pels teus retards, per les teves dificultats. Aquest company és ansiós, parla compulsivament, i transmet els seus dubtes, les seves pors, els seus judicis i la seves crítiques radicals de forma repetida, com en un bucle. Imagina ara que arribes a la porta de la feina i, abans d’entrar, atures un instant.  Pren consciència de com et trobes. És possible que sentis esgotament, apatia o desànim.

Ara posem per cas que, al sortir de casa, veus al company a l’altre costat del carrer però aconsegueixes esquivar-lo. Al emprendre el camí et trobes amb un altre conegut, amb el que, de fet, també tens una relació íntima. Aquest, però, t’accepta com ets -amb les teves llums i les teves ombres-, et recorda somrient que avui podries aprendre alguna cosa nova, et felicita pels teus èxits, respecta els teus silencis, taral·leja cançons que t’agraden i et dona la paraula. Ara respira uns segons i connecta amb les teves emocions. És probable que sentis certa tranquil·litat, alegria i motivació.

Pregunta’t ara: com canvia el meu dia segons amb quin company recorro el meu camí? Amb quin ànim arribo a la reunió, intento resoldre un problema o començo el projecte nou en els dos casos?

La veritat és que aquest company sempre està aquí. No només t’acompanya fins a la porta de la feina, també entra amb tu a l’oficina, t’acompanya en les teves tasques, menja amb tu, ve al gimnàs, a la dutxa i fins as fica dins el teu llit. Aquest company mai t’abandona. Es diu Diàleg Interior i és difícil esquivar-lo.

Ara bé, aquí ve la bona notícia: tu, i només tu, pots decidir amb quin company convius. Posa una mica d’atenció i decideix com comunicar-te amb tu mateix:

El primer pas és adonar-te de què explica el teu diàleg interior. Aquest és el procés més complicat, perquè els que ens diem a cau d’orella està arrelat en nosaltres i té un processament molt automatitzat. Però si li parem esment i obstinació serà de gran utilitat fer-ho conscient. Una fórmula per ajudar a aquesta presa de consciència és posar-te unes alarmes en el mòbil (en moments del dia que puguis atendre) i en aquest instant adonar-te de què estaves pensant just abans, què t’estaves explicant i com.

El segon pas és modificar què em dic en aquest moment. Puc escriure-ho en un paper, o simplement repetir-m’ho per retenir-ho. Si  les meves paraules són limitants, hauré de canviar el relat perquè aquest pugui potenciar-me. No es tracta d’explicar-se mentides ni tergiversar la realitat. Es tracta de revisar si allò que em dic és objectiu i, si podria tenir altres versions, triar-ne una més funcional o ecològica per mi. Un pot escollir quin és la interpretació dels fets que li és més favorable o potenciadora. Si em descobreixo dient-me “ho faig malament” puc canviar-ho per “m’agradaria millorar” o “encara ho estic aprenent”. Si m’estava dient “em vaig equivocar” puc dir-me “ho vaig fer el millor que vaig saber en aquell moment” i fins i tot afegir “i en aquella ocasió no va ser suficient per aconseguir el meu repte”.

El tercer pas és parar esment en  el com em comunico amb mi mateix/a. Potser puc parlar-me amablement, demanar-me les coses per favor, donar-me permís per a l’error, la postergació i el dubte.

Potser així podré, i hauria, de tractar-me com si jo fos la persona més important de la meva vida. Si jo no em parlo amb respecte, paciència, generositat i afecte, com demanar als altres que ho facin amb mi?

Així que, si vols canviar la teva relació amb el món, potser puguis observar primer com et parles a tu, doncs tota comunicació comença amb un mateix/a.

Benvingut a la teva ment: quin ambient vols trobar-hi?

Tags :  ansietat  ·   benestar  ·   pensament

ET POT INTERESSAR

QUÈ FARÀS QUAN ACABI EL CONFINAMENT?
QUÈ FARÀS QUAN ACABI EL CONFINAMENT?
Si sents que la pandèmia t’ha agafat en un moment de la vida en tenies altres plans és una bona senyal: tens plans! Però tenir plans no és suficient, la gràcia és dur-los a terme.
ENS ESTAM ADAPTANT AL CONFINAMENT? L’ALTRA CURVA DEL CORONAVIRUS
ENS ESTAM ADAPTANT AL CONFINAMENT? L'ALTRA CURVA DEL CORONAVIRUS
El procés d'adaptació al confinament no és lineal, ni estable, ni necessàriament ens fa estar cada vegada millor. Si aquests dies sents desmotivació o esgotament, pot ajudar-te conèixer com funcionen els processos d'adaptació a les situacions de catàstrofes.
tomar decisiones
PREN DECISIONS I NO MIRIS ENRERE
Un dels malestars que observo en clients és la tendència a la rumiació davant la presa de decisions. I aquest tipus d'exercici mental consumeix el 80% de l'energia del nostre cervell.
CORONAVIRUS: 7 CLAUS PER FER UNA BONA GESTIÓ EMOCIONAL I PSICOLÒGICA
CORONAVIRUS: 7 CLAUS PER FER UNA BONA GESTIÓ EMOCIONAL I PSICOLÒGICA
Quines són les conseqüències psicològiques i emocionals d’aquesta epidèmia i què fer per intentar pal·liar-les? 7 claus per promoure una bona gestió emocional durant el confinament i contribuir a una solució ràpida, eficaç i més controlada.
QUI TÉ UN AMIC TÉ UN TRESOR
QUI TÉ UN AMIC TÉ UN TRESOR
Aquest post va dirigit a tots els que tenen un equip (que els agrada, o no) i aspiren a millorar-lo i a treure-li el màxim rendiment. Perquè, en la meva humil opinió, qui té un equip té un tresor.